A classe d'expressió ens van fer explicar un conte davant de tots els companys i companyes de classe. Jo us deixo l'escrit del meu conte.
L'oca d'or
Hi havia una vegada un fuster que es deia Pepet; i un bon dia va decidir anar al bosc a talar arbres per tenir llenya ara que arribava l’hivern per estar calent amb la seva llar de foc. Allà al bosc, mentre talava, va veure que eren uns arbres molt estranys i que no podia talar-los amb la seva destral, però tot i així ho seguia intentant, i talava, i talava, a veure com taleu?? Suava d’allò més i va decidir descansar una estona i així podia aprofitar per dinar. Aleshores, d’entre els matolls, va aparèixer un homenet, de barba blanca i li va demanar menjar.
Gentilment en Pepet va compartir amb ell el seu dinar, un tros de pa, el formatge, i el seu vi.
- De tots aquells que he demanat per menjar només has sigut tu qui me n’ha donat! – li va dir l’homenet. – Mereixes una gratificació! Talla aquells arbres que hi ha al bell mig del bosc i veuràs com cauen en un tres i no res. I sobretot, mira bé entre les arrels, perquè hi trobaràs un regal per tu. I dit això, va desaparèixer.
En Pepet es va quedar ben parat, però li va fer cas. I en un moment va haver talat un munt d’arbres, i en un d’ells va aparèixer el seu regal, tal com l’homenet li havia indicat, i sabeu què es va trobar? es va trobar a una oca amb les plomes d’or!!
I és que no era un simple homenet amb la barba blanca, sinó que era el Màgic del bosc!!
Així que en Pepet va agafar l’oca, se la va posar sota el braç i se’n va anar cap a casa, però com que es va fer de nit va decidir que passaria la nit en un hostal que va trobar per camí. I al arribar va dir...
- Porteu-me menjar per mi i per a aquesta oca d’or, regal del Màgic del Bosc! – va dir en Pepet.
Així que la filla de l’hostaler els hi va duu una mica de menjar, i aquesta noia, al veure que tenia una oca d’or es va quedar ben parada. Així que, un pic tothom dormia, la filla va entrar a l’habitació on hi havia en Beneit amb la seva oca, i li va voler agafar una ploma, perquè va pensar que si era una oca màgica doncs que li portaria sort. I sabeu què va passar?!?! Doncs que es va quedar enganxada a l’oca!!!
L’endemà al matí, quan en Pepet es va despertar i va veure la filla de l’hostaler enganxada amb l’oca va dir:
- I ara què farem! Jo he de marxar i, si no pots desenganxar-te, pitjor per tu, perquè m’hauràs de seguir!
Així que al sortir de l’hostal, un policia quan va veure tot el panorama va cridar:
- Què feu?
Així que va voler agafar a la noia, i sabeu què li va passar? Doncs que ell també es va quedar enganxat. I això mateix li va passar a una iaia i a un nen músic, i així formant una llarga i estranya cadena de persones tot formant un gran guirigall.
Prop del poble hi havia un palau, el palau del rei. Un rei poderós i ric, però tenia una creu a la vida: la seva única filla, la princesa, patia una malaltia molt estranya que els metges no la podien curar, i això feia que la princesa sempre estigués trista. El rei havia proclamat que qui aconseguís fer-la riure, podria casar-se amb ella. Però mai ningú ho havia pogut aconseguir. Aquell dia però, la princesa estava passejant amb carrossa per la plaça on hi havia en Beneit amb l’oca i un munt de gent més. La gent es va quedar ben parada al veure com la princesa baixava de la carrossa, i què va passar? Doncs que també es va quedar enganxada al igual que tota la gent.
Cridant i rient van arribar al palau amb el rei. El rei al veure tot el panorama i que la princesa estava tant contenta i que estava rient, no s’ho podia creure.
- Miracle, és un miracle!- Cridava.
De sobte, entre la gentada, va aparèixer l’homenet de la barba blanca, el Màgic del bosc. I va fer 3 picades de mans i va desfer la cadena, i quan en Pepet li va voler agrair, el Màgic del bosc havia desaparegut.
I així va ser com en Pepet, gràcies a una gentilesa que va tenir, es va casar amb la filla d’un rei.
I oca d’or per aquí, oca d’or per allà, aquest conte ja s’ha acabat.
